A molts ens passa que hem nascut en un país diferent del que van néixer els nostres avis i se'ns creua per la ment visitar i conèixer aquella ciutat natal. Ho somiem, ho imaginem, d'acord amb les històries que ens han explicat o que hem llegit, tant que si complim el nostre anhel d'arribar a aquest lloc, una vegada allà, ens sembla que ja ho hem visitat.
Camaiore, a la Toscana italiana, avui dia amb una mica més de 30.000 habitants, és el poble on va néixer un dels meus besavis, Michele, amb tota l'emoció que m'ha provocat recórrer els carrers del lloc on vénen part de les meves arrels, m'agradaria explicar-vos i mostrar-vos la màgia d'aquesta petita ciutat, veïna al Lido de Camaiore i pertanyent a la província de Lucca. Compartir les sensacions que provoca el lloc i la gent. Perquè un poble no és només la seva arquitectura i parcs, és també la seva gent, les seves tradicions, el seu mode de vida.
Entra Camaiore per Via Itàlica des de Lido de Camaiore és ja internar-se a l'aventura. Un estret carrer flanquejat per arbres altíssims sembla estar transportant-nos pel túnel del Temps.
Tot i que la meva visita va ser a l'hivern, encara es notava verd al voltant com és comunament a la Toscana.
Els esvelts arbres al costat del camí d'entrada, semblaven encara més alts nus de fulles en aquella època hivernal.
A mesura que ens apropem al petit centre històric de la ciutat, comencen a
aparcer a un costat i l'altre del camí, les característiques habitatges – viles – majoritàriament en un o dos nivells amb els teulats a 4 aigües, propis també d'aquesta zona i que contrastant amb les muntanyes i amb el verd, donen com a resultat un magnifica postal.
Un cop al centre, podria iniciar-se la visita partint del Comune di Camaiore, centre del govern de la ciutat. Un clàssic edifici al qual es pot accedir i fins i tot sol·licitar la visita, plànols i informació de la ciutat i la zona.
el Edifici Comunal, aquesta ubicat a la Plaça Sant Bernardí de Siena.
Al centre de la plaça Sant Bernardí de Siena, se situa una font magnífica, en un ambient que convida a romandre gaudint de l'arquitectura que l'envolta, deixant que les façanes ens parlin… tenen molt per explicar i perquè no gaudir també d'un deliciós cafè italià, compartint amb la gent del lloc que és molt cordial i segurament estaran disposats a compartir les seves històries.
Segurament més d'un portarà el cognom Ceragioli, per curiositat podrien preguntar-ho.
Poden notar aplicats sobre la majoria de les portes d'entrada als habitatges i edificis veïns a la plaça de la font diversos símbols, alguns pertanyents a la Companyia de Jesús aquests últims semblen donar una de benedicció i benvinguda al visitant oa qui ingressa a l'estada.
Edifici interessant, a escassos metres del Comune, trobem la Església de Maria Assumpta, fundada a 1278, exceptuant el seu campanar romànic que es comença a construir a 1350, de planta quadrada i amb un rellotge a la façana cap a la plaça.
Va ser reconstruïda després del terratrèmol de 1535, mantenint el seu estil romànic. Tot i que al segle XVIII s'hi incorpora l'estil barroc, al Segle XX el seu aspecte exterior va ser portat novament al seu original Estil Romànic. La planta de l'església és en creu llatina, tres naus cobertes amb voltes. La cúpula ornamentada amb magnífics frescos.
Abans de continuar per Via Andreucceti per dirigir-nos a la Abadia benedictina de San Pietro, val la pena caminar el centre històric Els seus estrets carrers conviden a fer un recorregut relaxat, gaudint dels seus encantadors negocis on fins i tot un local de verdures ens atrau per l'ordre i colorit de la seva vidriera.
Deixant el Palau Comunal i continuant cap al Nord cap a Via Andreuccetti ens trobem amb el: Arc de Triomf – Arc de la Verge Maria – Porta de Sant Pere o Lombricese
Arc construït a 1574 per la República de Lucca a Homenatja la lleialtat de Camaiore.
Continuant per la Via Andreuccetti dirigint-nos una mica cap a l'Est arribarem, ara sí, a l'Abadia Benedictina de Sant Pietro, propera a l'entrada al Cementiri.
la Abadia benedictina de San Pietro i el seu monestir van ser fundats en estil romànic, al segle VII per monjos Benedictins va ser un important punt de la Via Francigena, aquella via medieval de pelegrinatge que unia Canterbury amb la Tomba de Sant Pere al Vaticà, en un recorregut de més de 2000 km, travessava Suïssa i França i d'aquest darrer país en prenc el nom.
A l'Abadia pròpiament dita s'hi accedeix per l'antiga porta del monestir, que és l'únic vestigi que ha sobreviscut del complex monàstic. La planta és de tres naus amb un interior d'austera simplicitat.. Al costat esquerre s'alça el campanar de planta quadrada i que remata en merlets, finestra en tres nivells.
El seu interior presenta planta basilical, tres naus amb coberta de cabrejades de fusta, les naus dividides per arcs recolzats en pilars quadrats. La nau central acaba amb absis semicircular. El seu interior també ha tingut algunes intervencions modernes, com l'altar major.
Pròxim a l'abadia es troba el Cementiri el qual és de lliure accés i es pot visitar. Aquí trobareu interessants mostres d'arquitectura d'acord amb les característiques de cada època. També s'obtenen vistes excel·lents de l'abadia a mesura que ens allunyem pels seus estrets camins.
Un lloc de recolliment on larquitectura desenvolupa un paper molt important marcant els estils de cada període.
L'entusiasme per trobar i conèixer l'església on va ser batejat el meu besavi Michele, m'emporto fins a l'Església de Sant Joan Battista i Santo Stefano, a Via Pieve (parròquia, en italià).
Realment val la pena allunyar-nos uns 3 quilòmetres del centre històric cap al sud Est per al retrobament amb les arrels i poder a més visitar una magnífica església del Segle X en molt bon estat de conservació.
Per arribar a l'Església de Sant Giovanni Battista e Santo Stefano cal prendre's en primer lloc via Roma, fins via di Rossi, després per via di Rossi fins al final del carrer i després a l'esquerra per Via Santo Steffano uns 100 metres finalment a la dreta cap a plaça Don Renzo Gori.
És una Església Romànica, la seva construcció fa referència a una data del segle X. Compte com a primera església a la regió des de la qual s'ha difós el cristianisme a Camaiore i les aèries veïnes. Al llarg dels segles l'edifici va ser restaurat i ampliat però sempre conservant la seva empremta romànica.
La façana principal adquireix una perspectiva singular des de l'escalinata d'accés. 
Es tracta d'una església de tall basilical amb tres naus amb coberta de cabrejades de fusta.
L'interior acull una pila baptismal, un sarcòfag de marbre d'origen romà del segle II i un tríptic del Battista de Pisa digne d'admirar. A la quietud d'aquest espai es respira un aire místic que convida a la pregària oa la simple contemplació de la seva arquitectura.
El rector molt amablement busco entre els llibres baptismals la pàgina on 
estava assentat el Baptisme del meu besavi Michele, va ser un moment molt emocionant per mi per descomptat.
Les Esglésies eren, previ a la creació dels Registres Civils, els llocs on quedaven assentats els naixements de les persones a través del registre a l'acta de Baptisme.
D'allà la gran importància i valor que aquests Llibres tenen a la comunitat i que a la majoria de les esglésies es conserven responsablement i com un veritable Tresor.
Els 3km des del centre històric de Camaiore han valgut la pena.
Molt a prop, a pocs metres de lesglésia, no podia deixar d'acostar-me a Pieve di Camaiore 20, direcció exacta on va existir la casa on va viure el meu besavi. Allí existeix avui dia un habitatge, és clar que segurament molt diferent de la d'aquells temps.
Un altre regal que porto amb mi d'aquest poble encantador és haver trobat un petit carrer que porta el nostre cognom. Via Ceragioli. Aquest cognom està molt difós al lloc, tal és així que de les 5 persones que vaig conèixer 3 es deien així.
Camaiore, Província de Lucca, Itàlia – Llocs d'interès / Punts d'interés / Punts d'interés
Plaça de Sant Bernardí de Siena: Palau Comunal
Església de Maria Assumpta
Font
Arc de Triomf
Abadia Benedictina de Sant Pietro veïna al cementiri
Cementiri
Museu d'Art Sacre (Via IV Novembre 71)
Església de S. Giovanni Battista i S.. Stefano
Els seus carrers, els seus bars, la seva gent.