Barcelona és màgica. Una ciutat per visitar i recórrer una i altra vegada i redescobrir-se en cada visita. I a uns escassos quilòmetres, 5 km aproximadament ... sobre la muntanya del Carmel, el parc Güell, cita infaltable a incloure si estem de recorregut a Barcelona, sinònim de Antoni Gaudí, reconegut arquitecte espanyol, icona del modernisme català.
Hi ha molt escrit tant sobre Antonio Gaudí com del parc Güell si estem interessats a informar-nos més sobre ells. El Parc, un dels espais més visitats turísticament, té per suposat el seu propi lloc web amb informació i història, com així també amb horaris de visita. Per això aquí deixés només alguns comentaris, curiositats, impressions que m´ha deixat tremenda obra d´un mestre i sobretot imatges que he aconseguit en els recorreguts durant el meu passeig, en cadascuna pretenc deixar reflectida la meva vivència i les sensacions que provoca caminar i observar cada racó, cada espai, cada monument, esculpir l'edifici.
El Parc va ser encarregat a l'arquitecte Gaudí pel seu amic íntim el comte Eusebi Güell, a qui deu el seu nom. La construcció del parc es va iniciar a 1900, encara que a 1914 les obres es van paralitzar a causa de la 1era Guerra Mundial, es reprenen després les obres, a 1918 mor Eusebi Güell i la família va decidir vendre el parc a l'Ajuntament de Barcelona. en 1926 el Parc s'inaugura com a passeig obert al públic. en 1984 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Es tractava d'un projecte d'urbanització en un terreny que va ser forestat ja que no tenia vegetació, la qual també Gaudí es dedico a seleccionar tenint en compte les qualitats del terreny i l'adaptació dels arbres al mateix. Un projecte que comptaria amb prop de 60 habitatges que finalment no van ser construïts i que estarien proveïts dels més moderns avenços tecnològics de l'època. Degut entre altres coses, a l'alt preu a què desitjaven vendre's els habitatges i la baixa demanda, el projecte no s'executa, només van ser construïdes dues cases, la Casa Trias i l'actual Casa Museu Gaudí, que va ser dissenyada per un dels ajudants de l'Antonio Gaudí i construïda com una casa model per a la pensada urbanització, aquí va viure l'arquitecte des de 1905 fins 1925. Més tard aquesta casa va ser venuda a un particular, però l'Associació Amics de Gaudí la compra a 1936 per convertir-la en Museu. Allí s'exposen Obres de Gaudí i dels seus ajudants, com també obres d'altres artistes reconeguts.
Parc Güell és un passeig que es gaudeix des del moment que s'ingressa, sigui quin sigui a entrada que un esculli. Per apreciar-ho amb calma, realment com el que és, un esbarjo, per als ulls, per a l'ànima. Més enllà de la immensa quantitat de visitants, es respira tranquil·litat. Al meu entendre, totes les intencions de l'arquitecte, minuciosament pensades i dissenyades, el seu estudi de la geometria per a la resolució de les estructures característiques, la seva inspiració en les formes de la natura, queden perfectament reflectides en aquesta meravellosa Obra, mostrant així l'estil únic d'un artista que va saber posar en pràctica amb el seu propi geni, molts dels ensenyaments i possiblement influències dels seus mestres, com ho va ser Josep Fontserè.
Cada detall, cada disseny guarda amb si l'immens simbolisme polític, com es pot notar a l'escalinata d'entrada on es representen els països catalans, i religiós al Monument al Calvari, oa l'accés principal sobre carrer Olot, que semblés elevar-nos al mateix cel. Simbolisme que tant Gaudí com el seu amic Güell volien deixar imprès a l'obra. També poden alguns dissenys relacionar-se o interpretar-se com a símbols mitològic o històric filosòfics, amb un halo de màgia i misteri que eren vists de bon grat i atreien l'atenció a la societat de l'època. A més de l'entrada principal i els accessos sobre el carrer Olot, hi ha altres entrades sobre Avinguda Coll del Portell i sobre Carretera del Carmel.
El projecte comptava amb una muralla la qual cercaria el predi i que va ser construïda parcialment, materialitzant-se amb pedra obtinguda de la zona. Per construir algunes estructures, Gaudí utilitzo tècniques avançades per a l'època com la prefabricació d'elements i el trasllat i col·locació posteriors.
Tot i que tot el parc impacta pel seu disseny i singularitat és recomanable apuntar-se els espais dins del parc que no s'haurien de perdre de visitar i gaudir com ho són:
–L'entrada principal, l'Escalinata i el Drac o Salamandra com es vulgui interpretar, que reposa al centre.
–La Sala Hipòstila que albergaria el mercat de la urbanització i que és l'estructura que sosté la Plaça superior. Un cop allà, recomanable mirar el sostre, meravellós i aturar-se per una estona, segurament la música ens acompanyés doncs és un dels llocs on es donen cita diversos músics.
–La Plaça, la seva forma ovalada està acompanyada per un banc on segurament ens asseurem a descansar i gaudir d'un magnífic punt del parc, envolta l'àrea zigzaguejant per la vora per uns 100 metres. També notaran aquí el revestiment de vidre i ceràmica amb disseny singular. Sorprenent-nos quedaran a la nostra vista les gàrgoles del fris.
–Els viaductes recorren el parc per uns 3 quilòmetres, permetent salvar la diferència de nivells. A les seves estructures trobarem diverses tipologies pròpies de l'arquitecte Gaudí i el seu innovador i meticulós disseny, evolució d'estils, gòtic, romànic, barroc, per descomptat amb el seu propi segell. A sota d'un dels quals vaig tenir l'oportunitat d'emocionar-me escoltant un tango de la guitarra d'un musico que com molts exposaran allà el seu art.
–El Calvari i les magnifiques vistes. Aquest monument també dissenyat per Gaudí està ubicat al lloc on s'erigiria una capella que no arribo a concretar-se.
–Els Pavellons, porteria i administració. Les aèries de serveis.
Cada espai, cada estructura i monument conviden a aturar-se, a admirar-ne el disseny ia deixar-nos omplir amb les sensacions d'estar en un lloc tan particular. Podran notar-se molts elements arquitectònics revestits ja sigui amb trossos de ceràmica o vidre, cosa que li imprimeix un colorit especial d'acord amb com la llum caigui sobre ells., tot sembla màgic.
Després del recorregut, ens portem amb nosaltres imatges úniques i que degut a la seva estructura, el seu disseny, el seu colorit queden una vegada més i per sempre amb nosaltres. Fins i tot a les nostres pròpies llars i jardins, segurament, després de visitar aquest parc, deixarem en algun moment imprès una mica del que aquí hem vist.
Un lloc que com tants, incorporem al nostre saber i conèixer. Així com el lloc és particular, també seran les sensacions que a cadascú li provoqui, però segurament a tots d'alguna manera la forma, la matèria i la tècnica, ens hauran parlat, ens deuen explicar la seva història influint d'alguna manera en nosaltres, aquesta vegada de la mà d?un genial arquitecte com ho va ser Antonio Gaudí.